Dimecres set de
novembre envoltat de metàfores i d’altres llums de tardor. Van ser molts els i
les aplegades per llegir-la a ella, la gran Maria Mercè Marçal; la poetessa de
tantes llums i anhels i plaers i sentits majors. La poetessa majúscula i els seus
llibres vells i sobretot, bells que passaven com dards de mel de mà en mà, de
veu en veu, de boca a boca, de mot a mot i més mots formant un cercle
meravellós i etern de poesia expansiva al servei de tot un poble, de tota una
literatura, de tot...
Va ser una nit
màgica d’alta poesia, amb tot de companys de viatge que esmolen el verb per
posar-lo al llac dels cignes; on la veu de la Maria Mercè encara ressona des
dels quatre punts cardinals de la terra.
L’Horiginal ahir, una nit fosca de
tardor barcelonina, va ser un cant de poesia viva, una àgora de veus alçades i
de silencis dels qui estimen, ESTIMEM LA POESIA.
Fidel, 8 de novembre
de 2012
m'haguera encantat estar .... però les teues paraules m'han fet viure aquest moment màgic
ResponElimina