‘Citys ‘

Van gosar polir el cel

quan a uns quants se’ns queia el món a sobre.

Van escalar tots els vuit mils; eren feliços,

els vidres de l’altitud enlluernats somreien

i al món financer la festa dels contrallums

va ressonar fins ben entrada l’alba.

Trinxats per la ressaca,

algú va gosar dir que les plantes necessitaven sol,

que les secretàries tenien migranya

o que el soroll de l’èxit de les primes de risc ens ensordia.

Les ampolles de Jack Danield’s s’apilaven buides

derrotades pel frec a frec entre l’ètica i la sostenibilitat.

I a nosaltres els deutes i el cap se’ns queien a sobre

i  molts vidres (les ‘anti-finestres’ del poder)

ploraven pols i cendres com un volcà esclafit i ressacós.

I és ara, quan un desnonat de l’antiga orgia

llegeix a contrallum el testament dels nous pobres

com qui llegeix els versos d’un poeta

que feia vuit mils i ara escriu emergint

sota les clavegueres de la llengua, els mercats i l’estat.