Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 11 de novembre del 2014

9N : la revolta dels somriures (i dels plors)

Us trameto al final no un parell, tres de poemes fets d’urgència sobre el 9N. Tres poemes diferents amb el nexe comú de la gran emotivitat viscuda aquell dia. En comú també, el dret a expressar-se i votar i el fet de desobeir en massa les lleis i institucions espanyoles. En comú, els meus plors, els plors i les abraçades de tants. Poesies diferents. La primera més senzilla, el valor de la quotidianitat fruit de (la meva) experiència viscuda i sentida. La segona i la tercera, més genèriques i “metafísiques”, més subtils i metafòrica i simbòliques. Dues maneres d’enfocar la poesia que intenten expressar el mateix. La (meva) poesia. La de tants...

1. 9N 

He sentit les veus del nostre alè, 
llambordes esclatant de somriures, 
avis amb cadires de rodes 
duent sobres de la dignitat. 
He sentit, he vist... He plorat, he gaudit. 
I les meves filles m’han vist plorar, 
i a la gran li he dit que plorava d’alegria i emoció. 
I ella, aparentment aliena a tot plegat, m’interromp:
- “Doncs jo vull que sigui demà 
que hi ha l’aniversari de la Gaia i menjarem pastís”

Demà, penso jo; demà: 
el futur és a les nostres mans. 
Dins els nostres poemes, dins els nostres cors.
Dins les meves llàgrimes. Dins els nostres pastissos. 
Ben endins. Ben enfora. 



2. La revolta dels somriures
...la súbita concentración de luz visible de les tardes de otoño... (J.A.Valente)
Només, i això és molt...: 
una manifestació de llum visible 
en una tarda cristal·lina de tardor. 
I com una fulla, o una llàgrima que es desprèn 
talment rius de somriures 
petonejant, arrossegant, llepant la terra 
fins abraçar-se al mar. 
Esclat de blaus per la revolta. 
I la llum del teu somriure només, molt; TOT.



3. Corren

“Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels” (Màrius Torres)

Corren corren corren. Corren 
els nostres anhels com rius de cabal daurat. 
Corren els nostres cavalls somrients
per la platja de les dunes d’or. 
I la mar d’argent que esquitxa corrents de mel, 
gotes de llàgrimes pintades de blanc. 
I el cel rogent, l’anhel rogenc, 
l’esperança groga de llençols al vent. 
Corren corren corren. Corren 
lentament poemes, poemes 
i cues i més cues desobedients. 
Corren clams de llibertat; 
corren abraçades i cançons.
El cant de tants i tants i més que corren 
al capdavant de la història d’aquest país.
Corren corren corren. 

Fidel; 10 i 11 novembre de 2014









2 comentaris:

  1. Primer de tot, felicitats, Excel·lent el missatge i excel·lent el carter (el poema) Una trilogia que esdevé una filosofia de la història que viu CATALUNYA. El subjecte més important, la gent, la família, la nena que "vull que (la festa) sigui demà, la defensa és una festa familiar de la gran famÍlia catalana i cadascú som un infant que ho espera; però aquesta esperança no és cega perquè hi ha "una manifestació de llum visible", la fe del poble és tan potent com la llum natural i aixó fa "còrrer els nostres anhels com rius de cabal daurat". Infantesa, llum, rius, tres paraules que esperonen una fe, la independència de Catalunya. Excel·lents els tres poemes i extraordinària la seva filosofia. Gent com tu és la que fa moure el país cap a la victòria.

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)