Tornes dels carrers freds. Xopa, no trobes el llum
i els teus ulls miren al buit. Abatuda, caus a un llit
aliè i passen les nits que mai no has controlat.
Les llunes t'han estat monstres implacables.
Els renecs de la desfeta apilen de pols
els primers discursos que vas fer.
Recordes quan fixaves el teu destí
en aquelles llunyanes trinxeres de llum ?
Tot se't va desnonant: grinyola el darrer
fragment d'esponja que dus al damunt.
Els fonaments s'han omplert de sorra,
mentre has anat buidant gots a la barra
dels bars de qualsevol ciutat perduda.
Fràgil, immòbil, nua, pelada de fred,
et quedes allà com una pastera a la deriva.
Les darreres derrotes et cauen a sobre
talment com tu has caigut al llit abatuda.
Recordes quan fixaves el teu destí ?
Les darreres derrotes te l'han trinxat ?
Fidel; inclòs al llibre "Reclamo la paraula" (2008)
colpidor
ResponElimina