S'havia amagat rere les cortines del silenci
però ha tornat a trucar la porta.
El sol, de nou, alça la veu.
Torna l'estiu. Crepita la llum
i una bola de foc se t'ha avalotat
com aquells ulls que fiten horitzons
farcits de plaers prohibits.
Torna l'estiu. Els arbres se'ns han tornat a cansar,
mentre boscos saturats de resina, bullen;
i la flor que crema de desig,
i tu que tens set enmig de la mani.
Torna l'estiu. I veig el desig dels rius,
dels vius que escriuen una bé baixa.
Cristal.litza una olivera
i l'onada continua volent jugar amb el nen.
I tu i jo, suats, també juguem a fet i a amagar
mentre xiscla xiscla el SÍ del foc;
el SÍSÍ del foc.
Fidel; 13 de setembre de 2014
SÍ amb aquest poema ha tornat l'estiu
ResponElimina