.jpg)
Per tu deixaria els preus,
l'equipatge amb els himnes,
el despertador, les papallones, la festa,
les patates braves i fins i tot el futbol
(l'especulatiu, no penseu ara...).
Amb tu m'enduria la vida,
el plat de mandonguilles,
algun poema tacat pel cafè de les set;
el color vermell del capvespre
o el somni d'una conversa eterna
dins el tren nocturn.
T'abraçaria entre els boscos del Cadí
a les portes de la victòria decisiva,
celebrant el gol a la cabana de fusta
de les metàfores enceses.
Lleuger com el vent dels teus ulls,
només m'enduria la vida:
Tu i prou.
Fidel; maig de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada