Us trameto al final no un parell, tres de poemes fets d’urgència sobre el 9N. Tres poemes diferents amb el nexe comú de la gran emotivitat viscuda aquell dia. En comú també, el dret a expressar-se i votar i el fet de desobeir en massa les lleis i institucions espanyoles. En comú, els meus plors, els plors i les abraçades de tants. Poesies diferents. La primera més senzilla, el valor de la quotidianitat fruit de (la meva) experiència viscuda i sentida. La segona i la tercera, més genèriques i “metafísiques”, més subtils i metafòrica i simbòliques. Dues maneres d’enfocar la poesia que intenten expressar el mateix. La (meva) poesia. La de tants...
.jpg)
1. 9N
He sentit les veus del nostre alè,
llambordes esclatant de somriures,
avis amb cadires de rodes
duent sobres de la dignitat.
He sentit, he vist... He plorat, he gaudit.
I les meves filles m’han vist plorar,
i a la gran li he dit que plorava d’alegria i emoció.
I ella, aparentment aliena a tot plegat, m’interromp:
- “Doncs jo vull que sigui demà
que hi ha l’aniversari de la Gaia i menjarem pastís”.
Demà, penso jo; demà:
el futur és a les nostres mans.
Dins els nostres poemes, dins els nostres cors.
Dins les meves llàgrimes. Dins els nostres pastissos.
Ben endins. Ben enfora.
2. La revolta dels somriures
...la súbita concentración de luz visible de les tardes de otoño... (J.A.Valente)
Només, i això és molt...:
una manifestació de llum visible
en una tarda cristal·lina de tardor.
I com una fulla, o una llàgrima que es desprèn
talment rius de somriures
petonejant, arrossegant, llepant la terra
fins abraçar-se al mar.
Esclat de blaus per la revolta.
I la llum del teu somriure només, molt; TOT.
3. Corren
“Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels” (Màrius Torres)
Corren corren corren. Corren
els nostres anhels com rius de cabal daurat.
Corren els nostres cavalls somrients
per la platja de les dunes d’or.
I la mar d’argent que esquitxa corrents de mel,
gotes de llàgrimes pintades de blanc.
I el cel rogent, l’anhel rogenc,
l’esperança groga de llençols al vent.
Corren corren corren. Corren
lentament poemes, poemes
i cues i més cues desobedients.
Corren clams de llibertat;
corren abraçades i cançons.
El cant de tants i tants i més que corren
al capdavant de la història d’aquest país.
Corren corren corren.
Fidel; 10 i 11 novembre de 2014
Primer de tot, felicitats, Excel·lent el missatge i excel·lent el carter (el poema) Una trilogia que esdevé una filosofia de la història que viu CATALUNYA. El subjecte més important, la gent, la família, la nena que "vull que (la festa) sigui demà, la defensa és una festa familiar de la gran famÍlia catalana i cadascú som un infant que ho espera; però aquesta esperança no és cega perquè hi ha "una manifestació de llum visible", la fe del poble és tan potent com la llum natural i aixó fa "còrrer els nostres anhels com rius de cabal daurat". Infantesa, llum, rius, tres paraules que esperonen una fe, la independència de Catalunya. Excel·lents els tres poemes i extraordinària la seva filosofia. Gent com tu és la que fa moure el país cap a la victòria.
ResponEliminaMoltes gràcies Joan. Encantat.
Elimina