Hi vago

Vago pel llindar de les rases fosques

vençut pel setge permanent de les ombres,

camins de fang i ressaca,

que traço com tortuga desvalguda.

Minúscula engruna d’alè,

m’estimbo a la roca més feixuga,

m’endinso per esbarzers feixistes,

m’agenollo sota els teus llençols

i bramo estrident : ¡ odi, odi, odi al present !

Llavors, al poema hi apareixes tu.

I a mi tot se’m capgira,

exagerat com aquell poeta,

premsat en mil batalles,

et pondero fins al límit.

M’embolcallo de la teva senda sinuosa,

crepito pel laberint del teu cos,

busco, busco i busco..., busco en tu.

Tu que dus als ulls els avions dels meus somnis,

tu que omples les grutes de claror ...

Tu, el meu coixí despert, el meu recer, la meta ...

Tota una República germinant, la teva mirada ...

Busco, busco, busco,

crepito, crepito, crepito ...

per esgarrinxar-me fins les teves profunditats daurades.

Llavors al vers hi apareix

el laberint de la poesia.

Jo hi vago, m’hi perdo amb tu.

Fidel Picó;
El poeta roig

Abril de 2010