T’ho
vaig dir sense versos
ni
giragonses retòriques
i
van caldre tones i més tones
de
material inflamable per alçar el coratge
fins
el clímax mes alt de la flama.
Però
tu miraves cap a baix
com
els meus estels abatuts cap a terra.
Sense
versos, la teva resposta havia estat el fred
dels
ulls convertits en les brases significatives
de
la (meva) derrota.
La
por s’enlairava com el fum,
lentament
s’apagava la cosa.
Finalment
tu marxaves,
i
jo, recollia les cendres.
Fidel; gener 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada