Dies coral·lins,
cels vermells,
tardes de préssec,
rajoles a foc viu,
cabells rossos al
vent.
Tardor de llums
i cerveses
preparades.
Crepuscles blaus
d’alta mar;
estels que aguaiten
els anhels.
Nits fresques,
allargassades
com serps tatuades
sense verí.
Albes de poesia i
cafè,
estacions atapeïdes
i aixelles i la
ràdio
escampant l’alè,
portes obertes
refredat cap a la
feina
esperant un no se què.
Refugi de mirades
enceses,
a foc lent la cuina
és un bé.
Avís de primers
freds,
finestres closes,
versos que
m’abriguen
del diluvi a fi de
bé.
Gira el dia,
infants sortint
d’escola
cridòria viva
l’esmorzar el tinc
darrere
i som-hi al parc
com força pares
al gronxador
bressant les hores.
Torna el vespre,
coralls vermells,
llums enceses,
cerveses preparades,
refent poemes
metàfores
ensinistrades.
Telenotícies corrent
sang per les
artèries,
a dormir les nenes,
silenci d’alta mar,
els teus ulls estels
:
lluna creixent, un
viatge
a les illes del
tresor lluent.
Ganxet groc pel
carrer Verdi
cinema o passeig.
Clou el dia coral·lí
de colors ardents,
mirada endins,
cloïssa oberta
sense ensenyar les
dents.
Somnis entre pins,
sentint com salten
els dofins
a la cala solitària
tu i jo;
tapant les nenes,
aquestes són les
nostres
dolces ofrenes.
“Bona nit, boniques, fins demà”.
Fidel;
octubre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada