Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 22 de gener del 2013

Dies de tardor


Dies coral·lins,
cels vermells,
tardes de préssec,
rajoles a foc viu,
cabells rossos al vent.
Tardor de llums
i cerveses preparades.
Crepuscles blaus d’alta mar;
estels que aguaiten els anhels.
Nits fresques, allargassades
com serps tatuades sense verí.
Albes de poesia i cafè,
estacions atapeïdes
i aixelles i la ràdio
escampant l’alè,
portes obertes
refredat cap a la feina
esperant un no se què.
Refugi de mirades enceses,
a foc lent la cuina és un bé.
Avís de primers freds,
finestres closes,
versos que m’abriguen
del diluvi a fi de bé.
Gira el dia,
infants sortint d’escola
cridòria viva
l’esmorzar el tinc darrere
i som-hi al parc
com força pares
al gronxador bressant les hores.
Torna el vespre,
coralls vermells,
llums enceses,
cerveses preparades,
refent poemes
metàfores ensinistrades.
Telenotícies corrent
sang per les artèries,
a dormir les nenes,
silenci d’alta mar,
els teus ulls estels :
lluna creixent, un viatge
a les illes del tresor lluent.
Ganxet groc pel carrer Verdi
cinema o passeig.
Clou el dia coral·lí
de colors ardents,
mirada endins, cloïssa oberta
sense ensenyar les dents.
Somnis entre pins,
sentint com salten els dofins
a la cala solitària tu i jo;
tapant les nenes,
aquestes són les nostres
dolces ofrenes.
Bona nit, boniques, fins demà”.


Fidel; octubre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)