Pecat

He vist el pecat i el delit de ser clandestí.

He vist la pel·lícula d’aquells amants

que, aliens al cel i els seus topalls,

juguen a jugar, s’arrissen entre el compàs

d’aquell piano tot conquerint els seus anhels.

He vist aquesta imatge, aquesta platja,

aquesta pell que penetra pels meus ulls

i s’engrandeix quan baixa a l’ànima.

Llavors, el batec crepita i l’onada expansiva

humiteja els meus versos abans d’un silenci

tan sostingut com de dubte.

Em regalimen somnis i el pecat s’entela

com un mirall vestit de realisme.

Fidel; desembre de 2012