He
vist el pecat i el delit de ser clandestí.
He
vist la pel·lícula d’aquells amants
que,
aliens al cel i els seus topalls,
juguen
a jugar, s’arrissen entre el compàs
d’aquell
piano tot conquerint els seus anhels.
He
vist aquesta imatge, aquesta platja,
aquesta
pell que penetra pels meus ulls
i
s’engrandeix quan baixa a l’ànima.
Llavors,
el batec crepita i l’onada expansiva
humiteja
els meus versos abans d’un silenci
tan
sostingut com de dubte.
Em
regalimen somnis i el pecat s’entela
com
un mirall vestit de realisme.
Fidel; desembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada