Avui,
dotze del dotze del dotze
a
les dotze i dotze
i
mentre sonen les campanades,
tragino
de revolt en revolt.
I
em marejo de tanta corba i tants dotzes,
i
faig aquest poema ple de revolts,
ple
de dotzes i més dotzes i més dotze
que
fan trenta-sis.
I
com al trenta-sis ens maten la llengua
perquè
ens volen estimbar al mar de les divisions.
I
nosaltres que conduïm els poemes
paral·lels
al mar entre revolts de foc,
amb
algunes esllavissades
però
molt verd arbrat.
Entre
dotzes i dotzes dels dotzes
plens
de corbes i el mar que ens aguaiten
sempre
sempre sempre en català !
Fidel; 12/12/12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada