Penges
d’un fil, ja veus, que fràgil sembles...
Fins
i tot, com la suor, et vessen les lletres,
la
llenya necessària per encendre el foc.
Però
davant la grisor feixuga de l’oficina,
tu,
amb esforç, les carregues quasi totes
i
les salves d’un naufragi evident.
Guarda-les
a bon recer les paraules,
que
amb tot el plom que cau,
només
elles t’aixecaran del llit.
Un
gat serà fidel testimoni del teu combat:
malgrat
el glaç dels murs de l’exterior,
amb
un poc de foc t’amanyagaràs de caliu,
t’enlluernaràs
de coratge i creuaràs la porta de sortida.
Tot
plegat farà més suportable la travessa:
la
que sol, et durà al sol de la platja dels poetes
on
aixecaràs paraules com castells de somni.
Fidel; Novembre de 2009
però no sols "t’enlluernaràs de coratge" procuraràs no defallir
ResponElimina