Ara que l’alta velocitat
trepitja les formigues.
Ara és el moment per aturar-te
i no sortir mogut a la foto.
Tampoc cal que sigui ara mateix.
Quan sigui el cas,
quan arribis, quan convingui.
No et precipitis.
Llença-t’hi sense les presses
dels dies laborables. Escolta
une peça musical de vint minuts
i deixa’t dur
deixant que corrin els ‘runners’;
jo ja vindré.
Tu comença a caminar,
jo bado amb la còrrua de formigues
i et vinc a buscar.
Planta cara al temps. Bada. Badem.
La poesia potser et dóna una empenteta.
i retrobats i quiets, ens fem la foto.
El poeta roig (F.P.)
9 de maig de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada