Absència

T’escric per parlar la teva absència.

Atenent aquest brunzit

suau de pluja de maig cruel

que cau talment s’esllavissen

els meus mots de foc cap a tu.

T’escric una carícia

al banc d’una estació

esperant un tren fred

del que sé que no vindràs.

T’escric ara aquí,

on recullo les fredes cendres

d’una primavera d’absència.

I ja sense més troncs

al meu bosc moll de pluja.

Ja he cremat tota la llenya,

ja han passat les carícies,

les flames de tots els trens.

T’escric i una llàgrima suau

cau al full del teu poema

que quasi segur no llegiràs.

El poeta roig (F.P.).

Maig de 2019