Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 31 de maig de 2019

Dantesc silenci



“Jo no us suspendré, ja us
suspendrà la vida”
     Bernat Muniesa (professor d’història de la Universitat)

       I

Poetes que són de la CUP.
Arbres colpejats per la pluja.
Paradís amb arestes
amb un ram de flors
a la corba del km 39.
Neoliberals que xiulen penals.
Calçotets estesos al terrat.
Informes amb faltes d’ortografia.
Versos que no entenc.
Factures i coses per pagar.
Cirugians que miren el mòbil
-jo ho he vist…-.
Primavera amb tres llibres venuts;
i tu ple de servituds
corrent massa, amb els peus abatuts.

Diputats suspesos.
Diputats suspesos.
Diputats... sus- pe -SOS.

       II

I, talment després de la pluja
o després de cloure el poema…,
un dantesc silenci
com quan han sacrificat les feres
i de matinada tu i l’altre tu
ja no podeu dormir
i us dediqueu a perseguir paraules.
Però sempre irromp
el silenci dantesc
només severament impugnat per una veu
increscendo que els repeteix:
-Sus-pe-SOS, sus-pe-SOS, SUS-PE-SOS !
Ells, els dantescos, els durs,
han quedat suspesos
per l’afany dantesc
de suspendre a tort i a dret.
Mentre, els tous,
propaguen un dantesc silenci.

(I l’altre tu ja s’encarregarà de dir
quin d’ambdós dantescos
és més maligne).

El poeta roig (F.P.)
25 i 30 de maig de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)