Dantesc silenci

“Jo no us suspendré, ja us

suspendrà la vida”

     Bernat Muniesa (professor d’història de la Universitat)

       I

Poetes que són de la CUP.

Arbres colpejats per la pluja.

Paradís amb arestes

amb un ram de flors

a la corba del km 39.

Neoliberals que xiulen penals.

Calçotets estesos al terrat.

Informes amb faltes d’ortografia.

Versos que no entenc.

Factures i coses per pagar.

Cirugians que miren el mòbil

-jo ho he vist…-.

Primavera amb tres llibres venuts;

i tu ple de servituds

corrent massa, amb els peus abatuts.

Diputats suspesos.

Diputats suspesos.

Diputats... sus- pe -SOS.

       II

I, talment després de la pluja

o després de cloure el poema…,

un dantesc silenci

com quan han sacrificat les feres

i de matinada tu i l’altre tu

ja no podeu dormir

i us dediqueu a perseguir paraules.

Però sempre irromp

el silenci dantesc

només severament impugnat per una veu

increscendo que els repeteix:

-Sus-pe-SOS, sus-pe-SOS, SUS-PE-SOS !

Ells, els dantescos, els durs,

han quedat suspesos

per l’afany dantesc

de suspendre a tort i a dret.

Mentre, els tous,

propaguen un dantesc silenci.

(I l’altre tu ja s’encarregarà de dir

quin d’ambdós dantescos

és més maligne).

El poeta roig (F.P.)

25 i 30 de maig de 2019