Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 17 de maig del 2019

Esbarzer, aixopluc, atzavara


 I

Esbarzer
Aixopluc
Atzavara

Les atzavares, quietes,
esperen la lluna.
Els esbarzers, quiets,
esperen les nostres ferides.
Els aixoplucs esperen
poder-nos salvar.



      II

Empastifats pels esbarzers
d’aquest món,
en vaig fugir buscant
aixopluc al poema de les atzavares.
Ara, habitava nu
dins el poema verd
dels teus boscos.



         III

A les golfes de l’oblit
hi lluïa el teu cos.
I tu i jo ens arreceràvem
llepant el nostre amor.
Per la finestra dels vidres bruts,
la lluna il.luminava els teus llavis.
Els teus ulls em queien a sobre
i jo em salvava de les urpes
de qualsevol mot, punxa, globus.
I l’hem trobat el vincle, entre
Esbarzers
Aixopluc
Atzavara



     IV

A fora, mentre els poetes
fem aquest merder de paraules,
surt el primer autobús
abans que neixi l’alba.
I jo, que no tinc més remei
que proclamar-me
del costat de la vida.




El poeta roig (F.P.)
11 i 12 de maig de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)