Mireu
en el que us heu convertit !.
No
són cloïsses d’extrema soledat
allà
als refugis on ara heu hivernat.
I
jo que m’emmirallava de ben petit
amb
les vostres fondes veus de foc,
ara
m’esglaio de tanta rasa cremada
i
veig impossible la vostra tornada;
jo
enclastat del castell no em moc.
I
canto i canto encara ‘Al Vent’,
les
mateixes cançons em són ardents,
no
renego, continuo en moviment.
Ai
socialdemòcrates tancats al taüt,
heu
llençat la bandera de mala manera,
quanta
basarda la vostra quietud !.
Fidel; setembre de 2011
no deixes de cantar Al Vent,i per favor no t'atures
ResponEliminaBonic, ben treballat també!
ResponEliminaAbraçades i a continuar fent sonets!
Alt i clar Fidel!
ResponEliminaBesets.