Sovint
als poetes se’ns penja (o ens auto pengem) l’etiqueta de que treballem en la
solitud o l’isolament permanent. I segurament és una constatació ben real, però
hi ha vegades que, almenys a mi, se m’il·lumina quelcom que em predisposa a fer
joc en equip. I busco l’associació. Us convido a que ho preveu, és una molt
bona experiència...
Hi
ha diverses maneres de fer un poema conjunt. ‘Nits de foc’ per exemple,
s’esdevé a partir d’un poema fantàstic de la Xelo Llopis (Xelo ) anomenat ‘Nits’ (breu, clar, concís...) http://xeloiprou.blogspot.com.es/2012/10/nits.html, al qual jo em vaig permetre
donar-li “més vida” en forma de segona part. Diguem que jo vaig decidir
continuar la jugada, sempre clar amb
la complicitat de la gran poetessa....
Us
presento el que va sortir:
Nits de foc
I
No
hi ha nits fredes
si
t’endinses en els somnis !.
II
Hi
ha nits de cotó fluix,
de
llençols desfets,
de
llambordes enceses.
“He
tingut un somni” –va dir aquell.
‘Doncs
jo el vull exercir i ara’,
li
va dir abraçant-se a ell.
I
tot va començar.
Les
flames imparables de la llar de foc
enfilaven
el mercuri roig
a
quotes d’ocell que anhelava
el
cim més alt.
Ambdós
van exercir dos somnis fosos en un.
La
síntesi de les nits de foc
havia
estat acomplerta !.
Xelo
& Fidel associats; octubre 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada