“...es glaça un llamp...” (Georg
Trakl)
“S’esmuny un rierol”
I
Es glaça un llamp que cau enlloc.
Un fred superlatiu gangrena les imatges,
i desafinen princeses mudes
que romanen amb els llavis tallats.
Algú estossega i deixa un mocador tacat de sang.
L’altre vomita els darrers estalvis.
Vent i humitat puntualitzen el silenci del context.
II
I al suburbi de la frontera sempre tu,
embolcada d’abrics amargs
amb un farcell de somnis esquarterats
(com un arxipèlag de vidres segmentats,
com el mercat laboral,
com el cap d’una nina abatuda al contenidor).
III
Sempre tu a les palpentes d’un món hostil
que jaus en silenci aguaitant perduda
el glaç del llamp que et perfora l’ull esquerre.
I el criminal que te l’ha rebentat
amb urpes de sang, s’amaga
rere els vidres glacials de la ‘furgona’.
IV
Els novembres maten l’or dels dies,
se’n va la flauta travessera,
tremola el pètal pansit d’hipotèrmia,
les estrelles que han fugit del cel.
Fa un fred superlatiu i ploren i es gangrenen
els arbres del Passeig de Gràcia.
Paüra, darreres corredisses i silenci;
llarg silenci i insomni diàfan quan els aràcnids
pasturen farlopats a la comissaria de Les Corts.
V
Sempre tu, sempre amb tu
buscant el mot, el poema encriptat;
la veritat enfosquida per tanta ignomínia
de brutalitat escampada per tones d’ambients gèlids.
Buscant dempeus el desgel sense fer esmunyir
el llamp perquè il·lumini tanta tempesta.
*Dedicat
a l’Esther Quintana i a les altres 7 persones que han perdut un ull per bales
de goma a Catalunya en els darrers 3 anys.
Fidel;
Gener de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada