Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 13 de febrer del 2013

Aixoplugant-nos


M’aixoplugo
en els teus punts suspensius.

Recorro dins els teus dubtes.
Et somnio sense dubtes,
els suspensius esdevenen versos
i conto els segons que queden
per aixoplugar-te dins la meva nit.


Fidel; gener 2013


Publicat per a

1 comentari:

  1. MartinaH14 de febrer del 2013, a les 10:56

    Aixopluc: una paraula fonèticament tan agradable, semànticament amb tantes possibilitats...
    En el teu poema, (sens dubte), compleix tots els aspectes.
    M'ha agradat.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)