9N : la revolta dels somriures (i dels plors)

Us trameto al final no un parell, tres de poemes fets d’urgència sobre el 9N. Tres poemes diferents amb el nexe comú de la gran emotivitat viscuda aquell dia. En comú també, el dret a expressar-se i votar i el fet de desobeir en massa les lleis i institucions espanyoles. En comú, els meus plors, els plors i les abraçades de tants. Poesies diferents. La primera més senzilla, el valor de la quotidianitat fruit de (la meva) experiència viscuda i sentida. La segona i la tercera, més genèriques i “metafísiques”, més subtils i metafòrica i simbòliques. Dues maneres d’enfocar la poesia que intenten expressar el mateix. La (meva) poesia. La de tants...

1. 9N 

He sentit les veus del nostre alè, 

llambordes esclatant de somriures, 

avis amb cadires de rodes 

duent sobres de la dignitat. 

He sentit, he vist... He plorat, he gaudit. 

I les meves filles m’han vist plorar, 

i a la gran li he dit que plorava d’alegria i emoció. 

I ella, aparentment aliena a tot plegat, m’interromp:

- “Doncs jo vull que sigui demà 

que hi ha l’aniversari de la Gaia i menjarem pastís”. 

Demà, penso jo; demà: 

el futur és a les nostres mans. 

Dins els nostres poemes, dins els nostres cors.

Dins les meves llàgrimes. Dins els nostres pastissos. 

Ben endins. Ben enfora. 

2. La revolta dels somriures

...la súbita concentración de luz visible de les tardes de otoño... (J.A.Valente)

Només, i això és molt...: 

una manifestació de llum visible 

en una tarda cristal·lina de tardor. 

I com una fulla, o una llàgrima que es desprèn 

talment rius de somriures 

petonejant, arrossegant, llepant la terra 

fins abraçar-se al mar. 

Esclat de blaus per la revolta. 

I la llum del teu somriure només, molt; TOT.

3. Corren

“Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels” (Màrius Torres)

Corren corren corren. Corren 

els nostres anhels com rius de cabal daurat. 

Corren els nostres cavalls somrients

per la platja de les dunes d’or. 

I la mar d’argent que esquitxa corrents de mel, 

gotes de llàgrimes pintades de blanc. 

I el cel rogent, l’anhel rogenc, 

l’esperança groga de llençols al vent. 

Corren corren corren. Corren 

lentament poemes, poemes 

i cues i més cues desobedients. 

Corren clams de llibertat; 

corren abraçades i cançons.

El cant de tants i tants i més que corren 

al capdavant de la història d’aquest país.

Corren corren corren. 

Fidel; 10 i 11 novembre de 2014

Torna l'estiu

S'havia amagat rere les cortines del silenci

però ha tornat a trucar la porta.

El sol, de nou, alça la veu.

Torna l'estiu. Crepita la llum

i una bola de foc se t'ha avalotat

com aquells ulls que fiten horitzons

farcits de plaers prohibits.

Torna l'estiu. Els arbres se'ns han tornat a cansar,

mentre boscos saturats de resina, bullen;

i la flor que crema de desig,

i tu que tens set enmig de la mani.

Torna l'estiu. I veig el desig dels rius,

dels vius que escriuen una bé baixa.

Cristal.litza una olivera

i l'onada continua volent jugar amb el nen.

I tu i jo, suats, també juguem a fet i a amagar

mentre xiscla xiscla el SÍ del foc;

el SÍSÍ del foc.

Fidel; 13 de setembre de 2014

Tants motius

Tenia tants motius per tenir por

que es va amagar sota l'onada

de l'imperi dels sentits.

Però torrat de metàfores, es va censurar.

Arribava a la platja amb encara més motius

per tenir més por.

A la sorra i terra enllà

hi havia un altre imperi més...maligne.

Fidel; octubre de 2014

Sota màxims i/o mínims

I, TESI

Em trasllado a un ahir de mirades de mar. 

Plegats, captius de res i d’enlloc, 

suràvem per roges albades tenyides de flors. 

Viatge als teus dits, barqueta curulla de metàfores 

fins l’illa de l’encís, temple de moixaines eternes. 

Per tu deixaria els meus poemes submergits a la mar 

i manllevaria silencis de trens absents, 

oblidava somnis banyats amb copes al bar. 

Per tu l’horitzó daurat, talment un desert, , 

esquena nua exempta de xiscles. 

Anhelat pètal blanc, certifico el goig 

gronxat i encès d’un abril ple a vessar. 

Amarat de plenitud, navego sota màxims.

II, ANTITESI

Em trasllado a un avui d’esguards de fusta molla, 

flaire de xoriço podrit, penombra de claveguera. 

Jo, espectre destrempat, abaixo els ulls 

resseguint les tecles d’un piano trist 

i medito la lenta fi del nostre miratge pactat. 

Sense tu, captiu de tot, capitulo. 

Esmolo pèrdues i, sota mínims, 

divago per la platja dels còdols negres 

esperant l’onada de corcó 

que em durà els poemes pendents: 

la darrera boia on arrapar-me 

per sobreviure amb un mínim de dignitat.

III, SÍNTESI

Sempre tinc l’equipatge preparat 

per satisfer (o resistir) 

els canvis i/o les permanències 

sota màxims i/o mínims. 

Novembre de 2009, refet el 16 d’octubre de 2014.

Primeres llums

Desplego crits inspirats en poemes de combat

o, més aviat enlairo poemes de combat

que emanen dels crits del carrer.

Trec la pols a mots i metàfores

i un allau de poetes compromesos m'alcen del llit.

Les mans fugen de les butxaques

per buscar d'altres mans,

i un tren barrina les muntanyes

per passar a l'altre costat del mur.

Em llenço. Faig esclatar les lleganyes de l'alba

i, amb les primeres i joioses llums de tardor,

aterro als teus ulls rebels

que em coronen de vertigen

però m'amaren de llum i desig.

Fidel; finals de setembre de 2014

Efervescències

Multituds poètiques al galop

s'avaloten de metàfores, 

les abraçades corren corren corren

sense defallença.

M'embolcallo d'efervescències;

canto, m'esllavisso amb els anhels del poble.

Tasto petons de xocolata.

Carícia permanent, la poesia cavalca

com l'onada que balla per la cala dels pins alçats.

Escolta escolta escolta aquesta cançó.

Afegeix-te.

T'hem obert les cloïsses.

Fidel; setembre de 2014

Mesclar

Ens vam mesclar

i la flama feu el cim

de la utopia preuada.

Els dits, les mans, trapelles elles,

jugaven a trobar més cos.

Bategava el riu,

mai no s'atura el salt d'aigua;

i nosaltres, nosaltres ens omplíem,

ens omplim de petons

com qui cavalca dins un túnel de diamants

sota l'auspici d'una flama

alçada com un poble revoltat.

Fidel, 13 de setembre de 2014