Món sense mirades

Primer dia d’abril amb pluja.

Hi ha dones plenes d’abraçades 

que passen com tren d’alta velocitat,  

i les poques que hi ha a l’andana, miren el mòbil. 

M’han dit que la poesia esta estressada 

i ha fugit per la porta d’emergència 

cap a la cruïlla on les deesses campen nues 

com estàtues sense alè.

Som com cavalls vermells 

a la recerca de la febre d’or, 

passem pantalles desbocats. 

Els mots cauen al pou, 

i en un món sense mirades, 

em deixo barba, 

miro estàtues, 

perdo l’ordre del nord 

i em perdo pel desordre del sud. 

I ja no atenc el més substancial i elemental: 

que tens uns llavis preciosos, 

i que abans de marxar a corre-cuita, 

fóra bo una abraçada com les d’abans. 

Mentre, les gotes d’abril no ens miren;

també cauen massa ràpides.

Fidel Picó

El poeta roig

Abril 2016