Emergeix

Perquè, saps ?; 

a la meva edat encara hi ha esperances. 

Per exemple, ara diuen que arriba la primavera, 

sí, aquella en que la canalla juga 

i tu em somrius com els ulls fiten els fars. 

Emergeix la joguina 

com s’obre la claror de l’alba. 

Els teus ulls copsen el far: “terra !”, m’assenyales. 

Desem barques, bastim llums d’il·lusions, 

i m’agrada que al teu l’àlbum 

hagis posat el teu nom en lletres verd i taronja. 

Les lletres de l’esperança i de la meva edat.

Tu, arriba on vulguis.

Emergeix la joguina. Tot s’eixampla  

quan et miro

Les meves, les teves esperances.

Fidel Picó, el poeta roig

Març 2016