Vull sentir

Vull sentir el mar de les utopies,
vull sentir els mots oblidats del violí.
Vull sentir com els teus somriures
m’acaronen de plenitud.
Vull sentir el teu món que ja no aguaito,
aquell alè que em foragiti les basardes;
vull sentir el teu descans en un replà entre besades,
batecs esllavissats de diamants
que s’aturen per il·luminar un horitzó.
Un horitzó que també vull sentir per mirar-te de prop,
engalanat d’onades que venen i passen com si res.
Vull sentir la pruna del teu sexe humit,
com el vitrall de colors que canta de plaer.
Vull sentir la llum d’aquella guitarra
que camina amb el poema dels teus somnis.
Vull sentir; vull sentir-te; vull sentir-me.

Em poses Lou Reed, si us plau ?



Fidel; gener de 2014