Nedo,
agredit de basarda,
entre
onades de desfeta quotidiana.
Glopades
de vi agre.
Columnes
de porucs aguantant
ruixats
de toxicitat calculada.
Olor
de zotal al pati dels oblidats.
Merda
als aiguamolls del mercat laboral.
Buit
al llit sense la teva ànima.
I
nedo, nedo, nedo, nedo...
cap
a la boia on els versos em llepen el coll
cap
a l’illa dels crepuscles o els mots desperts.
Nedo
per sortir de mi mateix,
per
fer (-me) preguntes tan obertes com aquest mar.
Per
trobar aixopluc entre la multitud
de
mans que anhelen llums públiques
que
soterrin els fracassos de la intimitat.
I
nedo, nedo, nedo, nedo...
Fidel;
novembre de 2013
Sortir d'un mateix és un exercici dolorós Fidel ... ho has aconseguit una mica només amb escriure aquest poema feridor i punyent.
ResponEliminaAbraçada!