Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 22 de novembre del 2013

Ira


M’embruta la teva ràbia.
Retruny de punys alçats
vers un horitzó roig.
És capvespre i el somni
llueix com mai.
Els teus crits m’apropen a tu,
i beso el personatge principal del ‘Crit’ de Munch
que crida com tu
i la resta que baveja indiferència.
I jo, tacat de ràbia, regalimo sang i passió
que davalla solemne cap a un poeta
que somnia, que crida,
que s’embruta com mai.


Fidel; novembre de 2013

2 comentaris:

  1. M'ha encantat Fidel ... molt bo. El teu Ira i el meu Crit poden anar de la mà ... Compartit i tuitejat.

    http://mariolanos.blogspot.com.es/2013/04/blog-post_9267.html

    ResponElimina
  2. I tant.... Mariola !!!!
    IRA-CRIT.........CRIT-IRA....El crit pot venir a consecuencia de l´ira....i els dos junts son bons per comenzar a lluitar.....Els dos fantastics.

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)