M’embruta
la teva ràbia.
Retruny
de punys alçats
vers
un horitzó roig.
És
capvespre i el somni
llueix
com mai.
Els
teus crits m’apropen a tu,
i
beso el personatge principal del ‘Crit’ de Munch
que
crida com tu
i
la resta que baveja indiferència.
I
jo, tacat de ràbia, regalimo sang i passió
que
davalla solemne cap a un poeta
que
somnia, que crida,
que
s’embruta com mai.
Fidel;
novembre de 2013
M'ha encantat Fidel ... molt bo. El teu Ira i el meu Crit poden anar de la mà ... Compartit i tuitejat.
ResponEliminahttp://mariolanos.blogspot.com.es/2013/04/blog-post_9267.html
I tant.... Mariola !!!!
ResponEliminaIRA-CRIT.........CRIT-IRA....El crit pot venir a consecuencia de l´ira....i els dos junts son bons per comenzar a lluitar.....Els dos fantastics.