Del
llibre “Instants de maig i potser..., tu”, us passo aquest poema ‘Estany’. Un
homenatge a la poesia, a molts poetes anònims que corren per la xarxa que que
malden per fer-se sentir.
Amb els meandres de la metàfora
dius escapolir-te de la migranya del món
com tren que fuig a les gorges dels teus
somnis.
Evasió o ràfting, tecleges mots o t’hi
gronxes,
mentre davalles pel riu entre més meandres,
revolts a l’esquerra i salt d’aigua necessari.
Per cloure, trampolí fins abraçar-te al bell
estany
on tal vegada hauràs acomplert un poema.
Fidel; 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada