Perdut, trobat...

"La Bureuse", de Henri Toulouse Lautec

Algú es beu la nit.

I a la nit un es veu perdut o trobat

enmig de mars ferotges.

I tu, que veus i beus onades a la deriva

on els poetes intenten fer surf.

Algú, engolit, creu lliscar per una boca

dolça i veu cavalls corrent mar, horitzó enllà.

Però aquest algú ; resta sol o sap romandre-hi ?.

Camina descalç, mira rius vermells

o s’aixopluga rere cascades negres-

A algú li esclaten els vicis mar endins,

s’endinsa pels aiguamolls de la desmesura,

bandera vermella, prohibit banyar-se.

Algú sobrepassa el límit sota tones de por,

beu, busca..., aprèn a trobar

vols d’ocell en l’abisme,

o viatges al paradís de l’infern.

Tot torna. Algú em mostra

una imatge que jo ja he vist.

I els poetes sempre tenim un mirall

per combatre’ns; per combatre; per enfonsar-nos.

Llisca l’alcohol com taula de surf d’algú.

Llisca la teva, la meva fuga.

A fora fa fred, molt de fred,

i l’infern és encara més palpable.

 

Fidel; juny de 2010