Abans de les vacances, recalco aquest
poema, el més recent que tinc. Un modest ‘homenatge’ a la immersió poètica, la
recerca de l’amor, el desig....
Començo...:
Nedo.
Busco els teus ulls
sota
les pedres del riu o del mar.
Faig
immersió – ‘lingüística’ -,
cerco
aquell poema,
el
trobo, el capturo, el llegeixo...
Em
cal respirar.
M’impulso
cap a la superfície.
Aleno
i surto de l’aigua.
Sóc
a la platja promesa
amb
els teus ulls de poesia a les mans.
Començo
a entendre alguna cosa
del
que se’n diu... poesia.
Fidel; juliol de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada