La ratlla de l’horitzó que no ratlla.
La ratlla: el tall que secciona la ferida.
La ratlla que tatxa un vers que té por.
La ratlla que et diu que no passis
perquè així ho diu l’autoritat.
La ratlla: la trinxera que posa cadascú
al seu lloc
La ratlla, l’ordre que tot ho desordena.
La ratlla de la línia contínua que t’encasella.
La ratlla que traça el mur de tantes lamentacions.
La ratlla que em separa del teu cos.
La ratlla (difusa ?) entre odi i amor.
La ratlla de les classes altes
per excitar el seu ego i el seu disbarat.
La ratlla que ens diu que tot té un preu.
La ratlla dels de dalt i els de baix.
La ratlla que subratlla, que posa un titular.
La ratlla que posen elles per dir que ‘NO’.
La ratlla que marca la nostra febre.
La ratlla és un carrer monòton
sense les teves ziga-zagues.
La ratlla: la fi de la història que vulgueu.
La ratlla del centre: el meu nord, el teu sud.
La ratlla dels eixos: meridià/ paral.lel,
i tu sempre en moviment.
La ratlla que dibuixa un infant:
aquell gargot que tan diu.
La ratlla, la línia que indica cap a la dreta
i que ens costa tan seguir
però que al final seguim.
La ratlla: les línies del metro, el teu vagó
i les vies rectes del meu tren nocturn,
que no es creuaran mai.
La ratlla de la mort:
algun dia, sempre la ratlla final.
La ratlla que esdevé barrot,
la gàbia on els tencats per la llibertat !
La ratlla per posar èmfasi
quan escric i et dic
que t’estimo molt
El poeta roig (F.P.)
2 de juliol de 2019
