Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 31 d’agost de 2019

Amb Vinyoli



M’estic ‘vinyoliant’ a sobre i a sota.

Sota: les aigües cristal.lines,
l’alba que aixeca 
el far dels teus ulls.

Sobre :aquest pou pestilent
d’humanitat (quasi) perduda,
aguaitant els miserables
tenebrosos que governen el món;
o l’esguard d’una fossa sèptica, mar rendida,
bandera blanca i silenci d’acer.

Com cada estiu;
cafè, mar, riu…
Aigües negres, blaves, verdes…

            I  Vinyoli,
amb Vinyoli l’esclat de la paraula.

Com vent quan navegueu,
‘llit de rius, bressol de mars’,
em ‘vinyolo’ ple de goig molts estius.


El poeta roig (F.P.).
Agost, estiu de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)