M’estic ‘vinyoliant’ a sobre i a sota.
Sota: les aigües cristal.lines,
l’alba que aixeca
el far dels teus ulls.
Sobre :aquest pou pestilent
d’humanitat (quasi) perduda,
aguaitant els miserables
tenebrosos que governen el món;
o l’esguard d’una fossa sèptica, mar rendida,
bandera blanca i silenci d’acer.
Com cada estiu;
cafè, mar, riu…
Aigües negres, blaves, verdes…
I Vinyoli,
amb Vinyoli l’esclat de la paraula.
Com vent quan navegueu,
‘llit de rius, bressol de mars’,
em ‘vinyolo’ ple de goig molts estius.
El poeta roig (F.P.).
Agost, estiu de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada