Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

diumenge, 20 d’octubre de 2019

Acuso



Jo acuso.
Altra vegada acuso.
Acuso aquest estat,
-serp verinosa, monstre devastador,
espasa de tanta injustícia-,
l’acuso de tota violència,
de tantes violències.
Acuso de propagar
els escamots de l’odi
contra els joves del meu poble.
L’acuso de voler-nos
desnonar com a poble,
d’escampar quatre rius
de sang del poble;
de fer plorar al poble.
Acuso aquest estat podrit
fins la medul.la
de llençar a presó al poble,
de tornar a trucar de matinada
a les cases d’aquest poble.
Acuso de la pèrdua de tanys ulls
a la nostra gent del poble!
L’acuso de tanta ignonímia,
tanta vergonya, tanta mentida!
Acuso l’estat
d’haver blanquejat el feixisme,
i l’acuso, sí l’acuso
de totalitari i demofòbic.

Acuso l’estat espanyol
d’haver-nos perdut per sempre.

Jo acuso.
Altra vegada acuso.



El Poeta roig (F.P.)
Octubre de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)