Regalimen suaus
les notes de Schubert,
com una carícia.
Com el reguitzell de versos ,
el calfred de les teves mans.
La primera flama
quan el desig m’empeny
pels vorals del teu cos
mentre el piano ens penetra
dins el més sublim dels jocs.
El Poeta Roig (Fidel Picó)
Març 2021
Illa de Mar; segle vint-i-un.
Vaixells tan deixats com desats.
Ordre trist; desordre. Et sents.
Et sents tan sol
com estranyament acompanyat.
Aire fred en alçada.
Aquí és on pots esperar.
Decrepitud ?, lucidesa ?.
Tu i el Delta de l’Ebre.
On els moribunds vaixells ploren amb
tu.
Esperes la seva barca,
la que no arribarà mai.
El millor lloc per esperar(-la).
Aires càlids del sud
ploren terbolesa a nivell de mar.
El poeta roig (Fidel Picó)
Febrer de 2021
I
S’aixeca el teló
i un violoncel
intensifica el silenci.
A l’esquerra hi ets, et miro,
tanco els ulls:
estem ballant els dos,
t’atures, em mires els llavis i ...
Potser sí, tot anirà com havia somiat.
II
S’aixeca el teló
i un violoncel intensifica
l’estimball de les perifèries.
Les mans del músic tremolen
com jo quan dibuixo la teva absència.
I em poso a plorar com mai.
En un instant, s’esfuma la música
com els teus petons, com el socialisme
com els camarades com el verd
d’una primavera que també tremola
sense tu.
Potser no, no tot ha anat com havia somiat.
III
S’aixeca el teló
i un violoncel intensifica
el caire de solemnitat del moment.
Tothom calla i escolta.
Després, agafem el metro
i el violoncel es va perdent
com l’aigua cau pel forat de la pica.
I tornem a casa, ja de nit
Tan poc solemnes com habituals
per escoltar i mirar una sèrie
quan les nenes van a dormir.
Potser no, no tot és un somni
i les coses van com van
Un final de holliywood,
un de realisme històric
i un de real realisme.
Quedeu-vos amb el que desitgeu.
El Poeta roig (Fidel Picó)
Gener 2021
Temps d’arrossegament;
temps de fons.
De mar de fons, de
pous, de peus nafrats,
d’ocells refredats, temps
d’amagar les ales,
de rebels
espantosament..., callats.
Temps de piscines
sense aigua,
de llacs pansits i
mars enfebrats.
Temps de rostres
tapats, d’ulls enfonsats,
de babaus constipats
i trens a la via morta atipats.
Temps de vents glaçats que
xisclen ràbia.
Temps d’arrossegament,
de fons
de peixos vermells
moribunds a la xarxa.
D’espantaocells
picotejats i encara més espantats.
Temps de llàgrimes
de llimona.
Temps de pilotes
punxant i amb nines plorant,
temps de fongs,
cantautors corcats
i cucs a la fusta
del temps. Temps de vi ranci.
Temps de profunds megàfons.
Temps de pous,
temps que et cous, d’angoixes
i de velletes coixes.
Temps peluts com
potes de cranc.
Temps perdut.
Arrossegat
pels remolins de l’absència...
Temps sense tu.
El Poeta roig (Fidel
Picó)
Desembre 2020
