Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 19 de febrer de 2021

Al lector

 



A vegades em pregunto 
si hauràs entès tot això
que llegeixes de mi.
Potser sóc massa distant, genèric
i no t'acabo de mirar als ulls.
Potser allargo massa la metàfora,
massa barroquisme  et cansa, despista,
i hi ha un embolic considerable
i no trobo les claus amb tanta parafernàlia.

A vegades em pregunto
si hi ha alguna part del que dic
amb la qual t'hi identifiques.
Alguna paraula que et cridi l'atenció.
No sé...: una flor, un llumi, una onada,
una pregunta, una avinguda,
uns punts suspensius.
Un exclòs, un desamor suspès
i una pluja de clafreds,
una esllavissada d'orgasmes...

Em pregunto, fins i tot et pregunto,
si hi ets, si em voldries conèixer
o si cal mantenir aquest mur.
O si voldries ser un dels meus personatges
per engrandir aquesta ficció.
O si tanques el llibre o clous el poema
i t'oblides de mi i del poema per sempre més.

Jo, ara, mira per on, et penso.
I potser, fins i tot, 
m'agradaria fer-te una abraçada,
dir-te : "gràcies company"
i brindar per la supervivència.

El regalo aquesta versos.



El Poeta Roig (Fidel Picó)
Febrer de 2021

Cap comentari:

Publica un comentari

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)