A vegades em pregunto
si hauràs entès tot això
que llegeixes de mi.
Potser sóc massa distant, genèric
i no t'acabo de mirar als ulls.
Potser allargo massa la metàfora,
massa barroquisme et cansa, despista,
i hi ha un embolic considerable
i no trobo les claus amb tanta parafernàlia.
A vegades em pregunto
si hi ha alguna part del que dic
amb la qual t'hi identifiques.
Alguna paraula que et cridi l'atenció.
No sé...: una flor, un llumi, una onada,
una pregunta, una avinguda,
uns punts suspensius.
Un exclòs, un desamor suspès
i una pluja de clafreds,
una esllavissada d'orgasmes...
Em pregunto, fins i tot et pregunto,
si hi ets, si em voldries conèixer
o si cal mantenir aquest mur.
O si voldries ser un dels meus personatges
per engrandir aquesta ficció.
O si tanques el llibre o clous el poema
i t'oblides de mi i del poema per sempre més.
Jo, ara, mira per on, et penso.
I potser, fins i tot,
m'agradaria fer-te una abraçada,
dir-te : "gràcies company"
i brindar per la supervivència.
El regalo aquests versos.
El Poeta Roig (Fidel Picó)
Febrer de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada