Tants motius

Tenia tants motius per tenir por

que es va amagar sota l'onada

de l'imperi dels sentits.

Però torrat de metàfores, es va censurar.

Arribava a la platja amb encara més motius

per tenir més por.

A la sorra i terra enllà

hi havia un altre imperi més...maligne.

Fidel; octubre de 2014

Sota màxims i/o mínims

I, TESI

Em trasllado a un ahir de mirades de mar. 

Plegats, captius de res i d’enlloc, 

suràvem per roges albades tenyides de flors. 

Viatge als teus dits, barqueta curulla de metàfores 

fins l’illa de l’encís, temple de moixaines eternes. 

Per tu deixaria els meus poemes submergits a la mar 

i manllevaria silencis de trens absents, 

oblidava somnis banyats amb copes al bar. 

Per tu l’horitzó daurat, talment un desert, , 

esquena nua exempta de xiscles. 

Anhelat pètal blanc, certifico el goig 

gronxat i encès d’un abril ple a vessar. 

Amarat de plenitud, navego sota màxims.

II, ANTITESI

Em trasllado a un avui d’esguards de fusta molla, 

flaire de xoriço podrit, penombra de claveguera. 

Jo, espectre destrempat, abaixo els ulls 

resseguint les tecles d’un piano trist 

i medito la lenta fi del nostre miratge pactat. 

Sense tu, captiu de tot, capitulo. 

Esmolo pèrdues i, sota mínims, 

divago per la platja dels còdols negres 

esperant l’onada de corcó 

que em durà els poemes pendents: 

la darrera boia on arrapar-me 

per sobreviure amb un mínim de dignitat.

III, SÍNTESI

Sempre tinc l’equipatge preparat 

per satisfer (o resistir) 

els canvis i/o les permanències 

sota màxims i/o mínims. 

Novembre de 2009, refet el 16 d’octubre de 2014.

Primeres llums

Desplego crits inspirats en poemes de combat

o, més aviat enlairo poemes de combat

que emanen dels crits del carrer.

Trec la pols a mots i metàfores

i un allau de poetes compromesos m'alcen del llit.

Les mans fugen de les butxaques

per buscar d'altres mans,

i un tren barrina les muntanyes

per passar a l'altre costat del mur.

Em llenço. Faig esclatar les lleganyes de l'alba

i, amb les primeres i joioses llums de tardor,

aterro als teus ulls rebels

que em coronen de vertigen

però m'amaren de llum i desig.

Fidel; finals de setembre de 2014

Efervescències

Multituds poètiques al galop

s'avaloten de metàfores, 

les abraçades corren corren corren

sense defallença.

M'embolcallo d'efervescències;

canto, m'esllavisso amb els anhels del poble.

Tasto petons de xocolata.

Carícia permanent, la poesia cavalca

com l'onada que balla per la cala dels pins alçats.

Escolta escolta escolta aquesta cançó.

Afegeix-te.

T'hem obert les cloïsses.

Fidel; setembre de 2014

Mesclar

Ens vam mesclar

i la flama feu el cim

de la utopia preuada.

Els dits, les mans, trapelles elles,

jugaven a trobar més cos.

Bategava el riu,

mai no s'atura el salt d'aigua;

i nosaltres, nosaltres ens omplíem,

ens omplim de petons

com qui cavalca dins un túnel de diamants

sota l'auspici d'una flama

alçada com un poble revoltat.

Fidel, 13 de setembre de 2014

Remant

"...com el rent ('REM' per a mi) de la força segura del poble..."
J.A. Estellés, no exactament

     Com remaven !

Per una vegada no ens hem fixat

amb els braços dels remers, no.

Vam creure i hem cregut

en la sincronia dels seus moviments.

Com remen !

Duen un velocitat que no és de llanxa motora,

però déu ni do; desafiant vents i onatges;

escolta l'esquitx de l'aigua,

com avancen, com remen !

Som un, un equip, una sola veu,

una sola barca, un sol poble;

un sol somni. 

Mireu, mireu com remen !

Talment la força segura del poble,

la fermesa perfecta de sincronia del poble,

la força neta i obstinada del sacrifici del poble.

Com remaven, com remen, com remaran !

Fidel; agost de 2014

Menorca

Ara ja t'ho puc dir.

Et dic que cavalco arrapat

al teu batec salvatge;

que corro pels teus versos,

llisco per les teves aigües,

llepo la teva sal.

Et puc dir que salivo de desig,

m'omplo, gemego de goig entre metàfores

i capvespres ataronjats

i el vent com a darrera simfonia.

Et dic, et puc dir que m'amaro

de nord i de sud un mateix dia,

un viatge de contraris atrets.

Et dic que on tu el rellotge

es confon amb una ensaïmada

i a les vuit tot es pinta color sobrassada

i tot ens envolta d'un blau intens.

Ara ja t'ho puc dir;

aquí ja tot em basta.

Et dic que aquí

he après a pedalejar el meu camí.

Aquí he après a cavalcar els meus somnis,

a mirar les noies, a sentir,

a proclamar a cop de vent

a sud i a nord la meva poesia.

Ara ja t'ho puc dir,

Menorca, ara ja t'ho puc dir.

Fidel; 29 i 30 d'agost de 2014