Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 2 de setembre del 2022

Hellas

 

(Foto sortida del sol a Monenvasia, Peloponès, 21/8/22)

“L’alegria i perfum de la meva vida

és la memòria d’aquelles hores

en que vaig trobar i retenir el plaer

com el desitjava”. 

C,CAVAFIS

 

 

Respira lluminosa i clara;

batega perpètua, de blanc

-ganes de banyar-te a l’aire-,

de blau -ganes de ballar al mar-.

De terra, aire, foc i aigua..., tota,

autèntica, despullada, revelada.

Crida natural i sense repòs senzilles

com el somriure de les pedres.

T’hi aboques, escrutes el seu interior

i t’hi enamores;

fins i tot t’enamoren els seus déus.

 

Baixa un cavall blanc

per les muntanyes del Peloponès.

Hi ha un munt d’oliveres suades,

una taverna, una cadira, un got,

una barqueta al costat del mar.

Imagina un món millor i tanta pau com puguis

en que hi encaixin, sincronitzin somni i realitat.

Respira lluminosa i clara,

batec perpetuo,

i cada dia hi surt el sol,

i un somriure al costat del mar

harmònic, jònic, simfònic...

 

 

Poeta roig

Grècia; 23/8/2022


 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)