Cel de silenci

 

Imatge: Barcelona 3 setembre 2022

I

 

Li vam dir quimera

però passà efímer un tro,

un esclat roig estrepitós,

una flama enamoradissa.

I els esclats meravellosos

els espantaren, ens espantaren;

i duren el que duren

com orgasmes de mascle

alfa beta, gamma, mascles

metro i altres tot mascles

(I aquí m’aturo

que no he vingut per parlar

d’orgasmes ni mascles...).

 

 

II

 

Però llavors hem baixat

-també a correcuita- al metro

amb tota la gentada

-altrament dita massa amorfa-

per aixoplugar-nos

d’una tempesta fictícia.

El metro du la gent a treballar

i van un a un amb el seu soroll.

De tronades i esclats

hem passat a mirades al rellotge,

a la xafogor de les avingudes llargues.

Ens ompliren, ens omplírem d’expectatives,

amunt amunt cos a cos, cor, cop,

cap al cel

i de tan amunt hem caigut

amb el plom de la història a les espatlles.

 

 

III

 

Li vam dir quimera

i ens ha caigut un llamp,

i el cel així, pintat

anunciant l’incendi dels silencis,

reflex de més llamps,

cares espantades,

ànimes dividides.

I aquest soroll, només el soroll dels trens

que porten el poble a la feina.

 

I així els dies.

I així es fonen les quimeres

i fumata blanca i cendra;

i incendi i silenci, i cel així pintat i callat

sense tronar

i al metro els mascles que miren,

i al metro que no em parles

ni beses ni esclates ni balles,

ni música ni contenidors ni escoles

ni festa ni mambo ni roig ni blau...

Sense places,

Només aquest cel

i amén, amén, amén.

 

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

Setembre 2022

(Diada Nacional de Catalunya 2022)