Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 9 de setembre del 2022

Cel de silenci

 

Imatge: Barcelona 3 setembre 2022


I

 

Li vam dir quimera

però passà efímer un tro,

un esclat roig estrepitós,

una flama enamoradissa.

I els esclats meravellosos

els espantaren, ens espantaren;

i duren el que duren

com orgasmes de mascle

alfa beta, gamma, mascles

metro i altres tot mascles

(I aquí m’aturo

que no he vingut per parlar

d’orgasmes ni mascles...).

 

 

II

 

Però llavors hem baixat

-també a correcuita- al metro

amb tota la gentada

-altrament dita massa amorfa-

per aixoplugar-nos

d’una tempesta fictícia.

El metro du la gent a treballar

i van un a un amb el seu soroll.

De tronades i esclats

hem passat a mirades al rellotge,

a la xafogor de les avingudes llargues.

Ens ompliren, ens omplírem d’expectatives,

amunt amunt cos a cos, cor, cop,

cap al cel

i de tan amunt hem caigut

amb el plom de la història a les espatlles.

 

 

III

 

Li vam dir quimera

i ens ha caigut un llamp,

i el cel així, pintat

anunciant l’incendi dels silencis,

reflex de més llamps,

cares espantades,

ànimes dividides.

I aquest soroll, només el soroll dels trens

que porten el poble a la feina.

 

I així els dies.

I així es fonen les quimeres

i fumata blanca i cendra;

i incendi i silenci, i cel així pintat i callat

sense tronar

i al metro els mascles que miren,

i al metro que no em parles

ni beses ni esclates ni balles,

ni música ni contenidors ni escoles

ni festa ni mambo ni roig ni blau...

Sense places,

Només aquest cel

i amén, amén, amén.

 

 

 

Poeta roig (Fidel Picó)

Setembre 2022

(Diada Nacional de Catalunya 2022)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)