Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 24 de novembre de 2018

Ni rostre ni rastre



El preàmbul és una absència.
Sense rastre
de la primitiva urna
dels poemes d’amor.

Sense rostre tu,
que vas marxar
quan la sang s’havia d’apoderar
de tots els rius i xiscles.

Cordes de guitarra trencades
i el silenci de la plaça
(quan hi ha partit de futbol ?).
Clarinets sense vent,
encara més silenci,
sobredosi de silencis,
savis fent silencis
només trencats per un soroll de tacons
trepitjant els somnis.

I arriba l’annex:
una guerra sense fer l’amor.
Ball de bastons,
bestiari de basardes,
besades impossibles,
becs closos instruments trencats musica muda…;
temps de primaveres afusellades.
Sense rastre, sense rostre,
oblit relatiu,
sortida per la porta
i mai més



Fidel Picó
El poeta roig
Novembre de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)