Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 9 de novembre de 2018

Embarranca


Al restaurant de l’Ametlla de mar, dineu.
Els teus ulls topen amb un quadre:
un vaixell de pesca, un dia de fort temporal
embarranca al costat del poble.
Dissortada pàtria ?
La imatge de l’estat espanyol, li dius.
Ell, girant-se cap a la paret on el quadre,
fa un altre titular: -Són les pasteres.   
En una de sola, dues imatges brutes i en brut.
Dues preguntes, o...dues respostes.
Dues crisis. Dues misèries.

El temps decapita colors
i ens fa més terribles.
O tristos. O realistes.
La decadència de la condició humana
amb ulls de naufragi.
I així guixem ara els poemes.

Ruptura o fugida: pels qui van sobreviure.


Fidel Picó
El poeta roig
Octubre 2015

Poema del llibre 'Per aigua i...desembarquem'
(Ed.Neopàtria, octubre 2018)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)