Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 26 de gener de 2018

M'ensenyes


M’ensenyes la classe de la vida
i així m’aixoplugues
de la misèria del món.
Aguaito els teus escrits,
els faig una mica meus
i recordo la meva extremada timidesa,
aquella escola, aquelles taules
i els meus amics d’Heura.
Mentre, la ràdio va xerrant i xerrant,
he mentit per una bona causa
i escric aquests mots.
I tu, ara a classe amb les amigues,
la teva timidesa, la teva lletra d’imprenta,
el teu somriure immens.
I la ràdio fluixa que diu i diu
i continua dient aquest matí.
I el món que roda escombrant
l’alegria d’una maduresa
trinxada per quatre cànons racionals.
M’ensenyes, m’eduques
i jo faig el que puc.
Arribarà la tarda, vindrà la mare
i hauràs tocat el clarinet;
com ahir la dolça pluja
d’un dia sense pluja.
Jo només miro la teva història
amb els nostres mots.
Trepitjo vida
i és tota i plena la gran vida.
Sento el poema
com arrela des de molt endins.
Em sento però més pare
que poeta, avui.

La ràdio xerra encara
i jo esdevinc una passa més feliç.


Fidel Picó
El poeta roig
Novembre de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)