Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 19 de gener de 2018

Una terra, un viatge...



Una terra al marge.
Un mapa, una ruta,
un viatge pendent… .
Un tren nocturn per ser somniat,
i al vagó un poema quiet
-com una fulla callada i trepitjada-,
per ser llegit, refet, rebatut… .
Una terra al marge.
O els marges de la terra per ser estimats.
Un viatge, un poema en tren.
Un poema als marges del tren.
Els nostres ulls, les nostres lluites no assolides… .
Un poeta de suburbi
que vol lligir els seus poemes.
Com una fulla pel teu camí.
Una terra, un viatge,
un mapa que traça el teu poema.
Un mapa com a refugi i somni.
Una ruta per dirimir ?; per començar !
Un debat amb l’enigma
o més aviat…, traçar el vers
com l’aigua que cau
des dels àtics, els rius,
les estacions de tren
dels nostres somnis…

Mireu ! : una ranglera de trens
esperant-me per sortir.

Un viatge, un somni
i… punts suspensius...


Fidel Picó
El poet roig
Desembre 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)