Una terra al marge.
Un mapa, una ruta,
un viatge pendent… .
Un tren nocturn per ser somniat,
i al vagó un poema quiet
-com una fulla callada i trepitjada-,
per ser llegit, refet, rebatut… .
Una terra al marge.
O els marges de la terra per ser estimats.
Un viatge, un poema en tren.
Un poema als marges del tren.
Els nostres ulls, les nostres lluites no assolides… .
Un poeta de suburbi
que vol lligir els seus poemes.
Com una fulla pel teu camí.
Una terra, un viatge,
un mapa que traça el teu poema.
Un mapa com a refugi i somni.
Una ruta per dirimir ?; per començar !
Un debat amb l’enigma
o més aviat…, traçar el vers
com l’aigua que cau
des dels àtics, els rius,
les estacions de tren
dels nostres somnis…
Mireu ! : una ranglera de trens
esperant-me per sortir.
Un viatge, un somni
i… punts suspensius...
Fidel Picó
El poet roig
Desembre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada