Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 13 de febrer de 2018

Vaixell varat


Tot comença…, vaja,
la poesia comença
quan diversos vaixells varats
et criden entre pudor a alga negra podrida.
Les aigües han baixat;
la febre dels mots ha pujat
(la temperatura s’ha temperat),
i els teus ulls veuen tota la misèria del món.
I potser alguna subtil bondat
simbolitzada amb els cargolets
que lents, han quedat al descobert.
S’aferren a les roques,
són a la intempèrie farcits de pors.
Són la innocència i/o la nostra dignitat camuflada.

Aquest deteriorament ens el mostra la marea baixa.

(La poesia acaba quan veu un iot salpant
cap a plena mar amb una colla de rics
que se t’allunyen com passa sovint).


Fidel Picó
El poeta roig
La Bretanya; Agost de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)