Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 22 de maig del 2014

Endavant

Un dijous; un capvespre tot caminant.
Anàvem cap a casa pel carrer de Sant Lluís.
Pel darrera sentia els brams d'una parella,
es discutien vehementment; ens seguien.
Tu anaves en patinet, donaves una embranzida
i jo, ràpid cap endavant, perdent el rastre
deixant enrere la parella.
Perdent un rastre crispat i al galop.
Deixo enrere el guirigall,
avanço a pas ferm cap a la meva filla.
La resta, soroll i més soroll,
no m'interessa.

Endavant, cavalquem cap a mar.


Fidel; maig de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)