Un dijous; un capvespre tot caminant.
Anàvem cap a casa pel carrer de Sant Lluís.
Pel darrera sentia els brams d'una parella,
es discutien vehementment; ens seguien.
Tu anaves en patinet, donaves una embranzida
i jo, ràpid cap endavant, perdent el rastre
deixant enrere la parella.
Perdent un rastre crispat i al galop.
Deixo enrere el guirigall,
avanço a pas ferm cap a la meva filla.
La resta, soroll i més soroll,
no m'interessa.
Endavant, cavalquem cap a mar.
Fidel; maig de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada