Una finestra oberta,
un raig amplíssim de llum,
una brisa llarga, llarguíssima
com un tren que passa com si res,
com si tot,
i deixa una estela, un alè, un
impuls de desig.
Una carícia. L'abraçada dels
nostres fills
i el corrent d'aire que neteja i
travessa
tantes nits carbòniques de cadenes
i pors.
Fidel; 4/5/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada