Paraules en roig: Amor en temps poètics

dijous, 6 de febrer del 2014

Amor en temps poètics

La teva llengua

s'esllavissava impunement

cap a l'alba. Rogenc,

el cel es filtrava de goig.

S'encenia un nou dia.

Ambdós vèiem la llum.

S'alçaven els tambors

i els cossos recitaven aquell poema

que només tu i jo sabem.

Fidel; Febrer de 2014

2 comentaris:

Xelo IProu6 de febrer del 2014, a les 13:59
amor sempre, en temps de revoltes, de silenci ...
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

"No hi ha llum entre els homes i les coses
en que no es reflecteixi la transcendència".
Th. Adorno (filòsof)

"Entre ser poeta o simplement viure
hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament"
Joan Vinyoli

"La pitjor lluita és la que no es fa"
Karl Marx

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida"

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."

Mª Mercè Marçal ('Divisa')

"...feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia "si senyor" i "bones tardes".
Miquel Martí i Pol ('La Fàbrica')

"La poesia és la meitat perduda de l'home"
Octavio Paz

"L'estel d'un esguard
i el d'una senyera,
la guerra i l'amor
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l'espasa ferma".
Joan Salvat Papasseit

"Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t'espero i t'imagino
i en l'horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama"
Lluís Llach ('I amb el somriure, la revolta')

Paraules en roig

dijous, 6 de febrer del 2014

Amor en temps poètics

2 comentaris:

La (meva...)

El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.