Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 13 de maig del 2016

Les autopistes




                                                                     “Penso que estem al passadís de les rates”. 
                                                                     T.S.Eliot.

Les autopistes del capitalisme: 
Avingudes o, clavegueres ben il·luminades, 
o grisos rius sense esma, blaves venes
amb cèl·lules cegues i estressades 
que busquen el cor desbordat del diner.
El passadís de les rates invisibles. 
L’asfalt que tothom paga, 
que tot ho droga. 
I tu ? Un número més al codi de barres 
que diu “-sí senyor, m’aturo als peatges”. 
I quan la barrera s’aixeca, 
prem l’accelerador cap a la submissió; 
cap a la sortida dels aiguamolls 
on els vòmits s’amunteguen 
i els euros suren fent la migdiada. 

A sota, les rates tenen... fam
i aviat poblaran i ens buscaran
pels nostres passadissos superficials.


Fidel Picó
El poeta Roig
Maig de 2016
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 9 de maig del 2016

La (meva) poesia



La (meva) poesia es nodreix de...:

 Lectures. Llibres. En plural. Molta, molta lectura.
La imaginació, sempre la imaginació.
L’experiència viscuda.
   
La paraula. La poesia...
Els tres pilars per escriure. En el meu cas, poesia. L'ordre..., el poseu vosaltres, pee mi els tres elements són d'igual i cabdal importància.
Hi afegiria el sentit crític i sensibilitat (també) social, però aquests penso, ja són dins de les (meves) lectures, la imaginació i l’experiència personal vital.
Fidel Picó
El poeta roig
Maig de 2016
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 4 de maig del 2016

Després d'uns versos...


Després dels versos d'ahir,
una primavera de silencis.
Una lluna immensa, rodona com un desig,
uns llavis de foc que s'atansen
sota la quietud d'un llac ardent.
Després d'uns versos... el poema sencer.
Esclata una nova primavera.

Als amants no els calen mots:
tan sols la insistència del bes.


Fidel Picó
El poeta Roig
Març de 2011, refet Maig de 2016
Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 30 d’abril del 2016

Sis haikus per abraçar-me ple



Lleneguen versos 
com cascades de vi blanc. 
Escric poemes


Apte per albes, 
desperto del naufragi. 
Llum ampla als teus ulls. 


Sento el poema. 
Clarinet al capvespre. 
Bateguem plegats.


Avui arribes. 
Escolto les onades. 
La platja ens besa.


La família: 
se m’esllavissa tot l’or 
que m’abraça ple. 


Surto del cingle. 
Irradio coratge. 
Em reivindico.  



Fidel Picó
El poeta roig
Març de 2016
Publicat per a 1 comentari:

dimecres, 27 d’abril del 2016

Seves i nostres




Seves són les lleganyes mortes, 
senyors decadents ventilant imperis que xisclen lleis,
que s’arrosseguen pel llindar de l’estimball 
o baixen a les clavegueres de la ràbia, 
o s’atrinxeren als núvols de la impunitat 
en cels de blanca pau
amb guants de seda criminal. 

Nostres les mirades enceses de desitjos, 
els horitzons trufats de somnis. 
Nostre el forjar de l’encanteri, 
la passió per un nou viatge, 
l’aigua del riu, la propera trobada...  

La propera trobada amb el teu cos nu, 
el que imanta els meus ulls 
que esmolen versos sense por. 
Que trituren castells d’hivern, 
que fonen volves en carícies d’aigua, 
que s’esllavissen per cloure’s en allò tan i tan nostre: 
els grans amors i els petons del mar. 
Brillen rojos de quimera i foc 
els poemes que hem sembrat 
a la més nostra vall desobedient; 
la lluita, la revolta de l’arc de Sant Martí
per on s’escola el riu de l’alegria.


Fidel Picó
El poeta roig
Abril de 2016
Publicat per a 2 comentaris:

dijous, 21 d’abril del 2016

Purple rain, la cançó



Recordes aquesta cançó ?
La vam ballar tan tendrament aquella nit !
Va ser la gota del desig llenegant,
-talment pluja deixant-se anar...-
perforant el magma propi de l'amistat.
Les sensacions van ser sublims.
La resta, ja saps: el tacte dels teus cabells,
el pis d'en Tomi, i la tornada a l'alba agafats de la mà
en el primer tren dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Fins ara i aquí, la suma bé que la saps, un munt de baguls:
dues filles, un pis que deixarem, un viatge pendent...

Torno a la cançó. La gota de deler,
la set que va amarar d'aigua i sang el cor.
Un enamorament lent, plàcid, captivador, brutal...

Desentelo el vidre, albiro les gotes
i el seu brollar intens,
els sentits confluint en una cruïlla de llum,
el fluir de la nostra cançó mentre, ara i aquí,
la pluja d'hivern es deixa anar talment els nostres cossos...
en aquell ball de mitjanit.


Fidel, el poeta roig
Del llibre "Instants de maig i potser..., tu" (2012)

Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 12 d’abril del 2016

Món sense mirades



Primer dia d’abril amb pluja.
Hi ha dones plenes d’abraçades 
que passen com tren d’alta velocitat,  
i les poques que hi ha a l’andana, miren el mòbil. 
M’han dit que la poesia esta estressada 
i ha fugit per la porta d’emergència 
cap a la cruïlla on les deesses campen nues 
com estàtues sense alè.
Som com cavalls vermells 
a la recerca de la febre d’or, 
passem pantalles desbocats. 
Els mots cauen al pou, 
i en un món sense mirades, 
em deixo barba, 
miro estàtues, 
perdo l’ordre del nord 
i em perdo pel desordre del sud. 
I ja no atenc el més substancial i elemental: 
que tens uns llavis preciosos, 
i que abans de marxar a corre-cuita, 
fóra bo una abraçada com les d’abans. 

Mentre, les gotes d’abril no ens miren;
també cauen massa ràpides.


Fidel Picó
El poeta roig
Abril 2016
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)