“Aquest món no té arbres ni ocells, només du agror”
Sýlvia Plath
Et plouen parcel·les de sentit,
tones de sensibilitat,
et conec prou bé.
Ets la teva mare.
I sovint hi apareix la Sylvia Plath,
l’acústica dels seus versos:
¿Un món sense arbres, sense verds,
una agror insuportable ?
Però tu, encara no has perdut
tots els pètals;
el món és un malalt
amb arbres torts i branques negres,
i ni tu no jo estem disposats
a baixar d’aquest tren clandestí
parcialment en flames.
Aculls la resistència, l
es àvies es tanquen a casa
i cuiden als seus homes.
Com la teva mare
que si bé no escriu poemes com la Sylvia Plath,
és una altra poesia per tu
amb cabals de sensibilitat regant la llera.
La gran poetessa però,
sí que va voler baixar del tren abans d’hora.
Tu, malalta com aquest món,
continues acollint els qui més pateixen.
I les altres poesies t’honoren.
El poeta roig (Fidel Picó)
Setembre 2020
Durilla, però bona... Silvia Plath és un bon referent i en aquest poema s'hi escau. M'agrada.
ResponElimina