Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 21 de setembre del 2020

Sylvia Plath

 




“Aquest món no té arbres ni ocells, només du agror” 
Sýlvia Plath


Et plouen parcel·les de sentit, 
tones de sensibilitat, 
et conec prou bé.

Ets la teva mare.

I sovint  hi apareix la Sylvia Plath, 
l’acústica dels seus versos:
¿Un món sense arbres, sense verds, 
una agror insuportable ?
Però tu, encara no has perdut 
tots els pètals;
el món és un malalt
amb arbres torts i branques negres,
i ni tu no jo estem disposats
a baixar d’aquest tren clandestí
parcialment en flames.

Aculls la resistència, l
es àvies es tanquen a casa
i cuiden als seus homes.
Com la teva mare
que si bé no escriu poemes com  la Sylvia Plath,
és una altra poesia per tu
amb cabals de sensibilitat regant la llera.
La gran poetessa però, 
sí que va voler baixar del tren abans d’hora.
Tu, malalta com aquest món, 
continues acollint els qui més pateixen.
I les altres poesies t’honoren.



El poeta roig (Fidel Picó)
Setembre 2020


1 comentari:

  1. Durilla, però bona... Silvia Plath és un bon referent i en aquest poema s'hi escau. M'agrada.

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)