Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 26 de setembre del 2020

Neruda i Quevedo

 

Preguntes si Neruda tenia més por que Quevedo

i jo et responc que els dos tenien pànic a l’amor,

i per això en feien tants bons versos.

Pablo i Paco, poetes, poemes d’amor,

primera divisió, els escollits sense Déu.

 

Jo et pregunto si la poesia es mastega o es beu

i tu em respons amb un fred somriure sorneguer,

que la tardor és plena de cràters on cau la pluja

i hi ha ella, principalment ella amb els cabells molls.

I també un bar on s’hi fan entrepans que no estan malament

i birra fresca com arreu on submergir-se.

 

Crec que ni Neruda ni Quevedo hi van ser mai.

Ni al cràter ni al bar. Però tal vegada sí que recordarien

una noia xopa que un dia els va llençar un càndid somriure .

 

La poesia es menja, es beu, es somnia i es fa en un bar.

 

 

 El poeta Roig (Fidel Picó)

Setembre 2020


 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)